caràcter
1 1 m. [AF] [FL] [FLL] Símbol gràfic, especialment l'usat per a la notació del llenguatge. Caràcters jeroglífics, cabalístics. Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs. Caràcters d'impremta, d'escriptura. Desxifrar els caràcters d'una inscripció, d'un llibre vell. Caràcters inintel·ligibles.
1 2 [AF] [LC] bon caràcter d'una lletra Dibuix del signe gràfic ben traçat.
1 3 [AF] [LC] mal caràcter d'una lletra Dibuix del signe gràfic mal traçat.
1 4 m. [AF] Peça de fosa amb què s'imprimeix un text. Fosa, fonedor, de caràcters. Caràcters fosos expressament.
2 1 m. [EL] [IN] En inform., signe d'un repertori acceptat per convenció que és clarament reconegut i que conté informació, tant si es presenta agrupat amb d'altres com aïllat.
2 2 [EL] [IN] caràcter alfanumèric Caràcter que pertany a un joc que comprèn les lletres de l'alfabet, els caràcters numèrics i alguns signes de puntuació.
2 3 [IN] caràcter blanc Caràcter que representa una posició lliure dins una cadena de caràcters gràfics.
2 4 [EL] [IN] caràcter de control Caràcter usat per a influir sobre l'enregistrament, el processament, la transmissió o la interpretació de les dades.
2 5 [IN] caràcter gràfic Símbol que un ordinador pot llegir, emmagatzemar, representar o imprimir.
3 1 m. [AN] [LC] Signe màgic, cabalístic.
3 2 m. [AN] [LC] Talismà.
4 m. [RE] Senyal inesborrable que, segons el catolicisme, imprimeixen en l'ànima els sagraments del baptisme, la confirmació i l'orde, que fa que no es puguin repetir en la mateixa persona. Caràcter baptismal.
5 1 m. [LC] Tret indicador de la natura essencial d'una persona o d'una cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres. Els caràcters generals d'una família, d'un ordre, d'una classe. Aquesta història té tots els caràcters de la veritat.
5 2 m. [LC] Suma d'aquests trets. El caràcter d'un poble, d'un país. El caràcter de l'arquitectura grega, de la poesia francesa. El caràcter de la joventut, de la vellesa. El caràcter d'una malaltia. Una fisonomia sense caràcter. Un estil que té molt de caràcter.
5 3 [AGF] caràcter cultural d'un arbre [o caràcter cultural d'una planta] Conjunt de característiques del cultiu d'un arbre, d'una planta, com ara l'hàbitat, la tolerància, el port, el creixement, la longevitat.
5 4 [LC] amb caràcter de loc. prep. En qualitat de. Ha anat a Roma amb caràcter d'ambaixador.
6 m. [FLL] [PS] Tret o trets dominants en la fisonomia moral d'una persona. Tenir bon caràcter, mal caràcter. Un caràcter irascible, violent, lleuger, vanitós, enèrgic. Aquest actor no sap donar bé el caràcter dels personatges que representa. Falsejar el caràcter. Mantenir-se en caràcter.
7 m. [FLL] [LC] Persona considerada com a exemple típic d'un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel·lista, etc. L'avar de Molière és un caràcter admirablement traçat. Els Caràcters de La Bruyère. Els caràcters de Dickens. Un escriptor que estudia els caràcters que vol representar.
8 1 m. [LC] Manera d'ésser moral. Tenir fermesa, força, de caràcter. Ésser un caràcter, tot un caràcter. No tenir caràcter. L'educació del caràcter.
8 2 m. [LC] Individualitat, especialment marcada per l'excel·lència, la força o l'originalitat moral. Pere II fou tan gran pel caràcter com pel geni polític. El Renaixement fou una època abundant en caràcters.
